Àlvaro a la final

Trista partida la de huí al Trinquet de Pelaio del Cap i Casal. Els aficionats han omplit les escales amb l'esperança de vore a un Genovés II totalment recuperat de la seua lesió i amb ganes de ficar-ho dificil a la figura actual després de la imatge donada el divendres passat a Gandia. Però Àlvaro solament li ha deixat fer dos jocs (60 per 20) i els aficionats ens hem tornat cap a casa despagats per la decepcionant actuació de Josep Cabanes (Genovés II) a la mateixa vegada que reafirmats amb l'idea de que per a guanyar al de Faura al "mà a mà", cal fer alguna cosa més que passar les pilotes per dalt corda.
L'afició animava al Genovés II (amb un sèquit de fans engrescadors) i no feia justicia amb Àlvaro encara que al final de l'envit tots han sabut reconeixer la mestria d'aquest amb una ovació que l'esquerrà ha sabut agraïr.
Després del resutat de huí, la classificació col·loca a Àlvaro a la final del dia 11 de juny a Sagunt i a Genovés II per a jugar la final de consolació el mateix dia a l'espera de saber qui és el seu contrincant, que se sabrà el dimecres a Guadassuar a la partida entre Miguel (3 punts) i León (cap).
Cal destacar una cosa que encara referma més el fet de que Àlvaro és el millor jugador del mà a mà. Tant en la primera partida de la fase final (jugà contra León) com en aquesta de huí, el mestre de Faura a deixat als seus contrincants amb 20 punts. Solament li queda disputar la partida contra Miguel en Sueca el divendres que ve on podrem saber en quin nivell es troba el qui alguns consideren la revelació d'enguany en els trinquets, Miguel de Petrer.
Genovés II, que matemàticament està fora de les finals, jugarà a el dissabte en Pedreguer on decidirà si el seu veí León deu jugar contrà el campió o si es reparteixen entre genovesos el tercer i quart lloc.

Punt 2 aposta per la joventut

El segon canal de la televisió autònomica, Punt 2, ja porta uns quans diumenges transmetent per a tots el valencians i valencianes les partides que s'estan disputant del Lliga Caixa Popular d'Escala i Corda. Aquest trofeu de joves promeses s'ha programat des de l'empresa ValNet simultàniament al del Individual Bancaixa i la televisió pública ha apostat clarament per a aquesta competició de menor rang però de vital importància per al nostre esport nacional.
La decisió de Punt 2 ha estat arriscada ja que la càtedra prefereix vore partides de professionals on la qualitat està més o menys garantida, però el gran nivell de joc mostrat per les joves figures de la pilota valenciana no ha deixat ningú indiferent. Huí, al trinquet de Llíria (Camp de Túria), s'ha jugat la final de la Lliga Caixa Popular on s'enfrontaven Fran i Àlvaro contra Pasqual, César i Jose que ha acabat amb la victòria de la parella roja (60 per 50) després de més de dues hores de magnifiques pilotades. La victòria del jugador de Godelleta el converteix en triple campió de la Lliga però ja s'escolten veus (ja abans de la partida de huí) que demanen una major presència dels joves que en aquest tipus de competició acaben mostrant la seua professionalitat i per això és d'agrair que la televisió valenciana aposte per la Lliga Caixa Popular i pels jugadors joves.
Enhorabona als finalistes, als campions, a Caixa Popular, a Punt 2 i a la pilota en general!!

L'Individual ja té finalistes

L'Individual Bancaixa ja arriba a la seua fase final i, la seua fase regular, ha passat quasi desapercebuda (al menys per a mi), ja que la televisió no ha emitit cap de les partides de les dues fases. La que deuria de ser la competició més esperada i espectacular de la pilota valenciana no té la repercusió que s'espera. Jo, ho reconec, sols he anat a una partida (la de Massamagrell on Mezquita guanyà a Pedro) però crec que els trinquets sí que han fet bones "taquilles" però encara crec que cal promocionar més el campionat.

Pel que fa al tema purament esportiu, a la fase final arriven els dos pilotaris que tots imaginavem i que en millor forma és troben en l'actualitat: Miguel i León que s'hauràn d'enfrontar al super-campió Àlvaro i a l'etern aspirant Genovés II que no es troba en la millor forma per la recent lesió que l'ha deixat apartat de les lloses del trinquet durant molts mesos. Miguel, el de Petrer (Vinalopó Mitjà), ha arribat a l'última fase un poc més fàcil que el seu company León ja que la partida que debia disputar contra Cervera li la donaren directament a Miguel per la lesió del veterà jugador d'Alacuas. Seguidament es va desfer de Mezquita el que li dona es passe a la final. León per contra ha jugat les dues partides que li pertocaven amb una gran solvència (segons els comentaris) i contra grans jugadors, primer contra Colau (guanyador de la primera fase de l'Individual) i després contra Víctor (gran reboter).

Així que la Fase final que comença despús-demà al Trinquet el Zurdo de Gandia però que encara no se sap on acabarà, ja que no s'ha fixat el lloc on es disputarà encara que en tots els llocs diuen que serà al desmantellat Trinquet de Sagunt (Camp de Morvedre). Cal dir que aquesta última fase es jugarà a mode de lliga, on cada partida guanyada valdrà 3 punts i qui arribe als 50 tants sumarà 1 punt. I el calendari ha quedat confeccionat de la següent manera:

La veterania de Mezquita s'imposa amb l'ajuda de Miguelín

El passat dimarts, al Trinquet Tio Pena de Massamagrell (l'Horta Nord), s'estrenava la segona fase de l'Individual després que la partida entre Miguel i Cervera es suspenguera per la retirada de l'últim del campionat (Miguel s'anotà una victòria directament). Al cartell s'anunciava un atractiu mà a mà entre Pedro i Mezquita i els aficionats de ben poc omplin les escales del trinquet dels Soro. La càtedra semblava dividida entre els qui pensaven que el teòricament especialista en els "mà a mà" guanyaria a un veterà com Mezquita que es notaria l'esforç físic d'una partida llarga on totes les pilotes passarien per les seus mans.
El primer dau el faria Mezquita, cosa que marcà totalment la ressolució de la partida ja que tots els jocs es varen fer des d'aquesta posició. Pedro, que juga amb l'esquerra, no conseguia trencar la tendència del dau i patia de valent a l'hora de fer les caigudes d'escala i endivinar quin espectador trencaria la pilota per poder-la jugar cosa que cal reconeixer al mestre de Vila-Real que va saber molt bé jugar les seues cartes buscant sempre la dreta de Pedro al saber que la galeria estava molt lluny per a ell.
El marcador final (55 per 60) no mostra la realitat d'una partida poc emocionant, on cap dels dos restos va saber imposar-se. Per això cal fer una menció als punters (Miguelín i Aragó) però sobretot al de color roig, que no va tindre el que es podria dir la seua millor vesprada (sense exagerar perfecatament va fer unes 15 faltes de ferida) el que també afavorí a Mezquita.
Però el públic no abandonà el trinquet fins que d'allí eixira algú guanyant i la sorpresa i emoció s'instalaren en la llosa. Mezquita al dau, Miguelín (diuen que és el millor feridor) ferint i el marcador amb el 55 per 55. Pedro s'avançava el el parcial (30 per 15) i tot el món ja es pensava que l'única esperança per al triple campió del Bancaixa era que el feridor tornara al fer faltes i ahí estava Miguelín per donar-li eixe gust als espectadors que tenien ganes de gresca. Miguelín fa la primera falta (30 per 30) i tots els donadors frotant-se les mans però poc durà l'esperança perquè a continuació feu una ferida directa avançant al zurdo altra vegada. Miguel ja portava moltes faltes i els nervis semblava que se li apoderaven, dues faltes de ferida més i el joc i la partida ja estaven en la butxaca d'un afortunat Mezquita.
Aquesta raresa de la pilota ve a constatar el que molta gent ve diguent: en les partides del mà a mà els feridors poden ser decisius i per això, un proposta, es que el mateix feridor ferisca per a uns i altres.