La veterania de Mezquita s'imposa amb l'ajuda de Miguelín

El passat dimarts, al Trinquet Tio Pena de Massamagrell (l'Horta Nord), s'estrenava la segona fase de l'Individual després que la partida entre Miguel i Cervera es suspenguera per la retirada de l'últim del campionat (Miguel s'anotà una victòria directament). Al cartell s'anunciava un atractiu mà a mà entre Pedro i Mezquita i els aficionats de ben poc omplin les escales del trinquet dels Soro. La càtedra semblava dividida entre els qui pensaven que el teòricament especialista en els "mà a mà" guanyaria a un veterà com Mezquita que es notaria l'esforç físic d'una partida llarga on totes les pilotes passarien per les seus mans.
El primer dau el faria Mezquita, cosa que marcà totalment la ressolució de la partida ja que tots els jocs es varen fer des d'aquesta posició. Pedro, que juga amb l'esquerra, no conseguia trencar la tendència del dau i patia de valent a l'hora de fer les caigudes d'escala i endivinar quin espectador trencaria la pilota per poder-la jugar cosa que cal reconeixer al mestre de Vila-Real que va saber molt bé jugar les seues cartes buscant sempre la dreta de Pedro al saber que la galeria estava molt lluny per a ell.
El marcador final (55 per 60) no mostra la realitat d'una partida poc emocionant, on cap dels dos restos va saber imposar-se. Per això cal fer una menció als punters (Miguelín i Aragó) però sobretot al de color roig, que no va tindre el que es podria dir la seua millor vesprada (sense exagerar perfecatament va fer unes 15 faltes de ferida) el que també afavorí a Mezquita.
Però el públic no abandonà el trinquet fins que d'allí eixira algú guanyant i la sorpresa i emoció s'instalaren en la llosa. Mezquita al dau, Miguelín (diuen que és el millor feridor) ferint i el marcador amb el 55 per 55. Pedro s'avançava el el parcial (30 per 15) i tot el món ja es pensava que l'única esperança per al triple campió del Bancaixa era que el feridor tornara al fer faltes i ahí estava Miguelín per donar-li eixe gust als espectadors que tenien ganes de gresca. Miguelín fa la primera falta (30 per 30) i tots els donadors frotant-se les mans però poc durà l'esperança perquè a continuació feu una ferida directa avançant al zurdo altra vegada. Miguel ja portava moltes faltes i els nervis semblava que se li apoderaven, dues faltes de ferida més i el joc i la partida ja estaven en la butxaca d'un afortunat Mezquita.
Aquesta raresa de la pilota ve a constatar el que molta gent ve diguent: en les partides del mà a mà els feridors poden ser decisius i per això, un proposta, es que el mateix feridor ferisca per a uns i altres.