La tornada

Després de més de mig any sense dir ni una paraula en aquest blog meu, quan, pegant una volteta pel món pilotaire per internet, m'he dit a mi mateix: "per què no resusitar el meu Tallant Corda? I així ha sigut. He recordat la contrasenya i he començat a escriure.

No he deixat la meua aficció (quina paraula més bonica tan utilitzada en el llenguatge de la Pilota) per aquest meravellós esport. Quasi totes les setmanes vaig a vore una partida de jovenils a Pelaio i continue seguint l'actualitat als periòdics, webs i, per què no confersar-ho, en aquell surrealista programa de Punt 2 on apareix una preciosa xicona ben vestida i amb una veu melodiosa, una davantera que dona ganes de jugar a pilota i amb ixos finals de programa que recorden a la Anne Igartiburu diguent: "Asta luego corasones" (podria passar-me hores parlant de aquell programa de televisió).

Però continuant en el que deia, he centrat el meu interés en les joves promeses, en les partides on es tiren més pilotes per terra que per dalt corda, però les que superen la corda es converteixen en jugades inversemblants, amb una força descomunal, ben colocades a la careta o a la llotgeta. Son un tipus de jugadors que encara els queda molt de camí (algú digué que la carrera de pilotari és més llarga que la de metge) i que lluiten per fer-se un lloc en la Pilota, que juguen totes les partides com si foren la final del Bancaixa. Aquesta a sigut la Pilota que he vist en els darrers mesos, la menys lluida però la més viscuda.


No podria passar la oportunitat que me dona el temps i les ganes que tinc per parlar un poc de l'Individual que en aquestos momentes s'està disputant als trinquets d'arreu del País. No compartisc la política de l'empresa (com se li sol dir a VAL NET SL) d'organitzar aquest tipus de campionats oficials (federatius) sense tindre en compte els resultats de l'anterior Individual. Hi han jugadors que l'any passat no jugaren i enguany juguen dirèctament la segona fase i d'altre que jugà la final contra l' Àlvaro l'any passat i enguany deu disputar-se el pas a la següent fase contra un jugador considerat de la primera categoria (em referisc a Miguel que jugà contra León mentre Grau -que no havia participat l'any passat- es clasificava guanyant al guanyador de la partida prèvia -en aquest cas Colau). En la meua humil opinió, Grau debia haber jugat contra León mentre Miguel (com a subcampió de l'any 2006) debia jugar contra el guanyador de la primera fase (Colau) de la mateixa manera que Àlvaro tenia previst jugar contra Víctor (l'altre finalista de la primera fase) lamentablement lesionat. En definitiva, comprenc que la empresa aposte per l'espectacle (Grau està en un moment de forma esplèndit) però cal lluitar per donar-li un caire d'oficialitat a la Pilota per a que siga facilment comprensible per als nous aficionats i trencar amb eixa vella tradició de anar canviant les normatives segons convinga a alguns. És una tasca que cal dirigir des de la Federació.

Bé, no he anat a vore cap partida de l'Individual, i no crec que puga anar a vore cap, però espere que es complisquen totes les espectatives de l'empresa i siga un èxit d'organització.

Uff, ara que hem done compte, si que tenia ganes de parlar de Pilota. Espere no tardar massa en tornar a omplir aquest blog de Pilota Valenciana. VA DE BO!!

Gràcies.